La  historiografía medieval en Cataluña, 1970-1990

Josep  M. Salrach

doi:10.34096/che.n89.12228

Josep M. Salrach

DOI: https://doi.org/10.34096/che.n89.12228

Palabras clave: Annales - Historiografía catalana – Marxismo - Mutacionismo - Noucentismo

Resumen

El autor hace una pormenorizada travesía historiográfica por los estudios medievales en Cataluña entre 1970 y 1990. Desde su perspectiva, primero como estudiante universitario en la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona y luego como profesor e investigador, hace un racconto de las diversas etapas atravesadas por la historiografía catalana desde el tardo franquismo casi hasta la actualidad, análisis siempre transversal al acontecer político. Explicita el modo en que diversas escuelas, como el marxismo y Annales fueron dejando improntas y posicionando diversas generaciones de historiadores catalanes. Hace un explícito reconocimiento a figuras señeras de la historiografía catalana como Ferrán Soldevila, Jaume Vicens Vives, Ramón d’Abadal, Emilio Sáez, Manuel Sánchez, entre otros, dando cuenta del legado dejado por cada uno. Exalta los vínculos forjados tanto por la UB como por la UAB -cunas donde se nutrieron profesionales que participaron en las universidades que se fueron abriendo en otras regiones de Cataluña- con historiadores allende la frontera, enfatizando la riqueza científica que esta apertura significó al momento de pensar y repensar el medioevo catalán.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

Citas

AAVV (1968). Diccionario de Historia de España. 3 vols., Madrid: Revista de Occidente.

Abadal R. d’ (1948). L’abat Oliba, bisbe Vic, i la seva època. Barcelona: Aymà.

Abadal, R. d’ (1954). Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil. Eixalada-Cuixà. Abadia de Montserrat.

Abadal, R. d’ (1958). Els primers comtes catalans. Barcelona: Editorial Teide.

Abadal, R. d’ (1969-1970). Dels visigots als catalans. 2 vols., Barcelona: Edicions 62.

Abadal, R. d’ (1972). Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya. Barcelona: Edicions 62.

Amin, S. (1976). Sobre el desarrollo desigual de las formaciones sociales. Ensayo introductorio de Miquel Barceló. Barcelona: Anagrama.

Anderson, P. (1979). Transiciones de laAntigüedad al feudalismo. Madrid: Siglo XXI.

Aventín, M. (1996), La societat rural a Catalunya en temps feudals. Vallès Oriental, segles XIII-XVI. Barcelona: Columna.

Baiges, I.; Piñol, D. (2015). In memoriam. Prof. Prim Bertran Roigé (1948-2014). Anuario de Estudios Medievales, 45, 1, 475-510.

Balcells, A., Pujol, E. (2008). Història de l’Institut d’Estudis Catalans. I. 1907-1942. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Barceló, M. (1984). Sobre Mayurqa. Palma de Mallorca: Museu de Mallorca.

Barceló, M. et al. (1986). Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics.

Barceló, M. et al. (1988). Arqueología medieval. En las afueras del “medievalismo”. Barcelona: Crítica.

Barceló, M., Kirchner, H., Navarro, C. (1995). El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí. Granada: Legado andalusí.

Benito, P. (2003). Senyoria de la terra i tinença pagesa al comtat de Barcelona (segles XI-XIII). Barcelona: CSIC.

Benito Ruano, E. (1987). El profesor Dr. D. Emilio Sáez Sánchez (1917-1988). Anuario de Estudios Medievales. 17, XI-XXXV.

Bisson, T. N. (1984). Fiscal accounts of Catalonia under the early count-kings: 1151-1213. University of California Press.

Bisson, T. N. (1997). L’impuls de Catalunya. L’època dels primers comtes-reis (1140-1225). Vic: Eumo.

Bisson, T.N. (1998). La societat rural a Catalunya en temps feudals: Vallès oriental, segles XIII-XVI. Mercè Aventín I Puig. Speculum, 73:3, 805-806.

Bois, G. (1976). Crise du féodalisme. París: Presses de la F.N.S.P.

Bois, G. (1988). La mutation de l’an mil. Lournand, village mâconnais, de l’Antiquité au féodalisme. París: Fayard.

Bois, G. (1989). Ciutat i camp en la societat preindustrial. En L’espai viscut. Col·loqui internacional d’història local. València, 7, 8, 9 i 10, novembre 1988. València: Diputació de València, 113-126.

Bois, G. (2000). La grande dépresion médiévale: XIVe-XVe siècles : le précédent d’une crise systémique. París: Presses Universitaires de France.

Bolós, J. (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L’arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Barcelona: IEC.

Bonnassie, P. (1975). La Catalogne du milieu du Xe a la fin du XIe siècle: croissance et mutations d’une société. 2 vols., Toulouse: Publications de la Université de Toulouse-Le Miral.

Bonnassie, P. (1981). Catalunya mil anys enrere. Barcelona: Edicions 62.

Busqueta, Joan (1991). Una vila del Territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar als segles XIII-XIV. Barcelona: Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajoana.

Cabestany, J. F.; Claramunt, S. (1973). El “Plat dels Pobres” de la parroquia de Santa Maria del Pi de Barcelona (1401-1428). En A pobreza e a assistência aos pobres na península ibérica durante a Idade Media. Actas das 1as Jornadas Luso-Espanholas de história medieval, Lisboa 25-30 de setembro de 1972. Lisboa, 157-218.

Carrasco, J.; Salrach, J. M.; Valdeón, J.; Viguera, M. J. (2002). Historia de las Españas medievales. Barcelona: Crítica.

Carrère, C. (1967). Barcelona: centre économique à l’èpoque des difficultés, 1380-1462. París-La Haya: Mouton.

Clarà, J. (2011). Santiago Sobrequés i Vidal. Barcelona: Editorial Base.

Cuadrada, C. (1988). El Maresme medieval: hàbitat, economia i societat, segles X-XIV, Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana.

Chiffoleau, J. (1980). La comptabilité de l’Au-Delà: Les hommes, la mort et la religion dans la region d’Avignon à la fin de Moyen Âge. Roma: École française de Rome.

Davis, N. Z. (1983). The Return of Martin Guerre. Harvard University Press.

Déleage, A. (1941), La vie rurale en Bourgogne jusqu’au début du XIe siècle. Mâcon: Protat fréres.

Del Treppo, M. (1967). I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragona nel secolo XV. Napoles: L’Arte tipográfica.

Dufourcq, Ch. E. (1966). L’expansió catalana a la Mediterrània occidental. Segles XIII i XIV. Barcelona: Editorial Vicens-Vives.

Durliat, J. (1990). Les finances publiques de Diocletien aux Carolingiens, 284-889. Sigmaringen: Thorbecke.

Farías, V. (2009). El mas i la vila a la Catalunya medeival. Els fonaments d’una societat senyorialitzada (segles XI-XIV). València: Publicacions de la Universitat de València.

Feliu, G. (2010). La llarga nit feudal. Mil anys de pugna entre senyors i pagesos. Valencia: Publicacions de la Universitat de València.

Ferrer, M. T. (2003). Joaquim Miret i Sans: semblança biogràfica: conferència pronunciada davant el ple de l’IEC el 17 de juny de 2002. Barcelona: IEC.

Fontana, J. (1979). Ascens i decadència de l’escola dels Annals. Recerques, 4, 283-298.

Fontana, J. (1982). Historia. Análisis del pasado y proyecto social. Barcelona: Crítica.

Fontana, J. et al (1985). La Història de les Mentalitats: una polèmica oberta. Manuscrits. Revista d’història moderna, 2, 31-55.

Freedman, P. H. (1993). Els orígens de les servituds pageses a la Catalunya medieval. Vic: Eumo (la edición inglesa original es de 1991).

Guilleré, Ch. (1993-1994). Girona en el segle XIV. 2 vols., Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ginzburg, C. (1976). Il formaggio e i verni. Il cosmo di un mugnaio del ́500. Turín: Einaudi.

Harneker, M. (1973). Los conceptos elementales del materialismo histórico. México: Siglo XXI.

Hernando, J. (2015). Las aportaciones historiográficas del Dr. Prim Bertran i Roigé. Índice Histórico Español, 128, 13-42.

Kula, W. (1979). Teoría económica del sistema feudal. Madrid: Siglo XXI.

Le Goff, J, (1974). Les mentalités, une histoire ambigüe. En Le Goff, J.; Nora, P. (eds.) (1974, III, 76-94).

Le Goff, J.; Nora, P. (eds.) (1974). Faire l’histoire. París: Gallimard.

Le Goff, J. (1981). La naissance du Purgatoire. París: Gallimard.

Le Roy Ladurie, E. (1975). Montaillou, village occitan de 1294 à 1324. París: Gallimard.

Lorcin, M. T. (1981). Vivre et mourir en Lyonnais à la fin du Moyen Age. París: CNRS.

Martínez Shaw, C. (1981). Cataluña en la Carrera de Indias: 1680-1756. Barcelona: Crítica.

Martí, R. (1997). L’alou a la documentació catalana d’època comtal: solució d’un problema historiogràfic genèric. En Actes del 4at curs d’Arqueologia d’Andorra. Andorra la Vella, 28-60.

Mollat, M.; Wolff, Ph. (1970). Ongles bleus, Jacques et Ciompi, les révolutions populaires en Europe aux xive et xve siècles. París: Calmannn-Levy.

Mollat, M. (1978). Les pauvres au Moyen Âge. Études sociales. París: Hachette.

Morelló, J.; Ortí, P.; Verdés, P. (eds.) (2018). Renda i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval. Estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez. Barcelona: IMF-CSIC.

Muñoz, J. M. (1997). Jaume Vicens i Vives (1910-1960). Una biografia intelectual. Barcelona: Edicions 62.

Muñoz, J. M. (2003). Vicens Vives, Jaume. En Simon (2003: 1178-1182).

Ortí, P. (2000). Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona segles XII-XIV. Barcelona: CSIC.

Poly, J. P.; Bournazel, E. (1980). La mutation féodale, Xe-XIIe siecles. París: Presses Universitaires de France.

Poly, J. P.; Bournazel, E. (dirs.) (1998). Les féodalités. París: Preses Universitaires de France.

Pujol, E. (1995). Ferran Soldevila. Els fonaments de la historiografía catalana contemporània. Catarroja–Barcelona: Editorial Afers.

Pujol, E. (2003). Estudis Universitaris Catalans. En Simon (2003: 459-460).

Riera, A. (2017). Els cereals i el pa en els països de lengua catalana a la baixa edat mitjana. Barcelona: IEC.

Riquer, B. de (dir.) (2020). Vides catalanas que han fet història. Barcelona: Edicions 62.

Riu, M.; Batlle, C.; Cabestany, J. F.; Claramunt, S.; Salrach, J. M.; Sánchez. M. (1975). Textos comentados de época medieval. Siglos V al XII. Barcelona: Editorial Teide.

Riu, M. (dir.) (1980-1981). La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval. 2 vols., Barcelona: CSIC.

Ruiz-Domènec, J. E. (2022). El sueño de Ulises. El Mediterráneo, de la guerra de Troya a las pateras. Madrid: Taurus.

Sabaté, F. (1994). El veguer a Catalunya. Anàlisi del funcionament de la jurisdicció reial al segle XIV. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Sabaté, F. (1997). El territorio de la Catalunya medieval: percepció de l’espai i divisió territorialal llarg de l’edat Mitjana. Barcelona: Publicacions de la Fundació Salvador Vives i Casajoana.

Salicrú, R.; Vela, C. (2017). Necrologia. María Teresa Ferrer i Mallol (1940-2017). Anuario de Estudios Medievales, 47, 1, 361-395.

Salrach, J. M. (dir.) (1978). Història de Catalunya. 6 vols., Barcelona: Salvat Editores.

Salrach, J. M. (dir.) (1980-1983). Historia Universal. 10 vols., Barcelona: Salvat Editores.

Salrach, J. M. (1987). Història de Catalunya. II. El procés de feudalització. Segles III-XII. Barcelona: Edicions 62.

Salrach, J. M. (1993). Del Estado romano a los reinos germánicos. En torno a las bases materiales del poder del Estado en la Antigüedad Tardía y la Alta Edad Media. En De la Antigüedad al Medievo. Siglos IV-VIII. III Congreso de Estudios Medievales. Fundación Sánchez Albornoz, 95-142.

Salrach, J. M. (2002). La Corona de Aragón. En Carrasco, J.; Salrach, J. M.; Valdeón, J.; Viguera, M. J. (2002, 305-344).

Salrach. J. M. (2019). Michel Vovelle (1933-2018) i Guy Bois (1934-2019). Record i homenatge. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXX, 339-346.

Salrach, J. M. (2020). 805. Duoda, la comtessa escriptora i educadora. En Riquer (2020: 81-87).

Salrach, J. M. (2022). Manuel Riu i Riu (1929-2011). Semblança. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Sánchez, M. (1995). El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XV). Vic: Eumo. Girona: Universitat de Girona.

Sánchez, M. (2006). José Luís Martín, investigador de la Historia de Cataluña. Anuario de Estudios Medievales, 436, 489-505.

Sánchez, M.; Ortí, P. (1997). Corts, Parlaments i fiscalitat: els capítols del donatiu (1288-1384). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia.

Serra, E. (1980). El règim feudal català abans i després de la sentencia arbitral de Guadalupe. Recerques: historia, economía, cultura, 10, 2-32.

Simon, A. (dir.) (2003). Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Soldevila, F. (1934-1935). Història de Catalunya. 3 vols., Barcelona: Alpha.

Soldevila, F. (1952-1959). Historia de España. 8 vols., Barcelona: Ariel.

Soldevila, F. (1955). Els grans reis del segle XIII. Jaume I. Pere el Gran. Barcelona: Editorial Vicens-Vives.

Soldevila F. (ed.) (1971). Jaume I. Bernat Desclot. Ramon Muntaner. Pere III. Les Quatre Grans Cròniques. Barcelona: Selecta.

To, Ll. (1993). Le mas catalan du XIIe siècle: genèse et évolution d’une structure d’encadrement et d’asservissement de la paysannerie. Cahiers de civilisation médiévale, 36, 151-177.

To, Ll. (1993). Señorío y familia: los orígenes del hereu catalán (siglos X-XII). Studia Historica. Historia medieval, 11, 57-79.

To, Ll. (1997). Família i hereu a la Catalunya nord-oriental. Segles X-XII. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Vicens Vives, J. (1936). Ferran II i la ciutat de Barcelona, 1479-1516.Barcelona: s.n.

Vicens Vives, J. (1940). Política del Rey Católico en Cataluña. Barcelona: Destino.

Vicens Vives, J. (1945). La historia de los remensas (en el siglo XV). Barcelona: Instituto Jerónimo Zurita.

Vicens Vives, J. (1956). Els Trastàmares (segle XV). Barcelona: Editorial Teide.

Vicens Vives, J. (dir.) (1957-1959). Historia Social y Económica de España y América. 5 vols., Barcelona: Editorial Teide.

Vicens Vives, J. (1958). Industrials i polítics del segle XIX. Barcelona: Editorial Teide.

Vicens Vives, J. (1959). Manual de historia económica de España. Con la colaboración de Jordi Nadal. Barcelona: Editorial Teide.

Vicens Vives, J. (1969). Coyuntura económica y reformismo burgués. Barcelona: Ariel.

Vicens Vives, J., Vidal Sobrequés, Taradell, M., D’Abadal R., et al. (1955). Biografies catalanes. Sèrie histórica. Barcelona: Ed. Vicens Vives.

Vilanova Vila-Abadal, F. (2003). El lugar historiográfico de Ramon d’Abadal i de Vinyals en el siglo XX catalán. En R. d’Abadal (2003). L’abat Oliba, bisbe de Vic, i la seva época. Pamplona: Urgoiti editores, XI-CLXXXIII.

Vilar, P. (1946). Histoire d’Espagne. París: Les Belles Lettres (edición española de 1959, reedición de 1988: Barcelona: Crítica).

Vilar, P. (1956-1959). Le déclin catalán du bas Moyen Âge. Hypothèses sur sa chronologie. Estudios de Historia Moderna, 6, 3-68.

Vilar, P. (1962). La Catalogne dans l’Espagne moderne. Recherche sur les fondements économiques des structures nationales. 3 vols., París: S.E.V.P.E.N. (edición catalana de 1964-68, Barcelona: Edicions 62).

Vilar, P. (1964). Crecimiento y desarrollo. Economía e historia. Reflexiones sobre el caso español. Barcelona: Ariel.

Vilar, P. (1969). Oro y moneda en la historia (1450-1920). Barcelona: Ariel.

Vilar, P. (1982). Estat, nació, socialisme. Estudis sobre el cas espanyol. Barcelona: Curial.

Vovelle, M. (1978). Piété baroque et déchristianisation en Provence au XVIIIe siècle. París: Editions du Seuil.

Vovelle, M. (1983). La mort et l’Occident de 1300 à nos jours. París: Gallimard.

Wickham, Ch. (1984). The other transition: from de ancient world to feudalism. Past and Present, 103, 3-36.